Preguntes per a un debat

Ara bé, amb tants anys d’història les festes de Sant Joan han viscut episodis de polèmica i contrarietats que han alimentat el debat i la discussió entre els ciutadellencs, fet que segurament ha contribuït a la contínua revisió dels protocols per intentar fer-ho el millor possible. Ens referim, històricament, a tot un seguit de desavinences entre els obrers nomenats i les autoritats civils i religioses, renúncies als diferents càrrecs per motius econòmics, discussions sobre si un capellà ha de participar a la Qualcada dalt cavall i moltes altres qüestions.

Aquests dubtes que van apareixent contínuament troben el principal espai de debat en els mitjans de comunicació, fonamentalment a la premsa escrita i als fòrums d’Internet, sense desmerèixer les converses entre familiars i amics. La temàtica és ben diversa, tot i que sempre volta sobre el fet de desvirtuar la festa, és a dir, sobre com la festa es converteix en allò que no ha de ser. Així, hom parla sobre els protocols, l’aptitud d’un caixer per optar al càrrec, la possible participació de les dones, la massificació, l’abús d’alcohol, els perills, etc.

Per exemple, sabem que els criteris d’admissió per assistir a la Qualcada no han estat sempre els mateixos per a ser caixer capellà, caixer senyor, fabioler o cavaller. No deixa de ser curiós trobar biennis en el segle XVII en els quals foren ciutadans i no nobles els nomenats per al càrrec de caixer senyor. Aquests ciutadans eren persones dedicades a ocupacions liberals, com ara metges, notaris o advocats, que ajudaren a suplir la manca d’aristòcrates en aquella època per mor del saqueig turc de 1558.

Pel que fa a les condicions per a ser cavaller, segons Pons Lluch, han de ser pagesos (amos, fills d’amo o missatges) o “persones que pertanyin al camp i hagin pres part en les feines de segar”. Açò ho deia als anys setanta, mentre la maquinària agrícola s’anava modernitzant i l’ofici de pagès, sobretot en el cas dels missatges, entrava ja en decadència. De fet, sabem que en l’actualitat hi ha un bon nombre de cavallers que no van a segar, tenint en compte que el panorama rural illenc s’ha vist immers en un procés de recessió i diversificació en molts casos. És a dir, que moltes explotacions agrícoles i ramaderes ja no produeixen tota la varietat de productes que produïen en èpoques passades perquè han apostat per a especialitzar-se en la producció avícola, l’horta, la carn o els lactis, entre d’altres. En conclusió, veim com l’evolució del món rural ha d’afectar necessàriament alguns aspectes protocol·laris, els quals no tenen altre remei que adaptar-se a la nova realitat.
 

Tornar
 
UE Leader + IB Gobierno de España Leader
FEADER
 
Ciutadella de Menorca