Canvis en la societat

Ignasi Mascaró i Eduard Delgado, a La festa de Sant Joan. Notes i comentaris sociològics, ens detallen alguns punts quant a l’evolució de la festa. Sobretot, se centren en els canvis que s’observen des de la segona meitat del segle XX.
Per exemple, ens parlen del procés de carnavalització que han sofert les festes, entenent que s’han convertit en una gran disbauxa en la qual tot el poble vol ser artista, on cada ciutadà reclama el seu espai de protagonisme i on impera el lliure albir amb l’ajuda de l’alcohol. En aquest aspecte, Sant Joan, igual que totes les festes alegres, compleix una funció alliberadora entre la població, de forma que la moral es troba més desinhibida.
Seguint amb la idea que tothom vol un lloc dins la festa, cada cop hi ha més gent que vol menar la somereta, es baralla per agafar un tros de carota o per posar l’ensortilla, etc., fets que afegeixen motius de perill innecessaris durant alguns actes. A més, volem destacar l’augment de rellevància que han anat adquirint alguns actes secundaris que abans passaven pràcticament desapercebuts. Parlam, per exemple, d’anar a rentar el be o la somereta, de la celebració de diversos replecs, d’anar a fer les trunyelles a un cavall o a engalanar-lo, de vestir un caixer, etc. Tot açò no és més que una mostra palpable de l’evolució i del canvi en la mentalitat ciutadellenca, sobretot en les ganes que té la gent de conèixer i participar en altres parts més íntimes del ritual.
També és veritat que les festes s’han secularitzat, o, com diu Mascaró, s’han desacralitzat; i s’observa com la religió ha cedit protagonisme a actes pròpiament civils, lluny del que podia succeir en temps pretèrits. Així i tot, els actes religiosos són encara avui molt apreciats i seguits per una gran afluència de públic.
 

Tornar
 
UE Leader + IB Gobierno de España Leader
FEADER
 
Ciutadella de Menorca