ANÈCDOTES I CURIOSITATS

Hem pogut comprovar com durant el seu llarg procés històric, les nostres festes han sobreviscut als continus canvis polítics, socials i econòmics. Així i tot, volem destacar alguns dels efectes d’aquests canvis que es van fer sentir en algun moment determinat de la nostra història i que van adquirir valor, encara que sigui de manera anecdòtica.

Festes en honor al príncep Lansgrave de Hesse
El gener de 1643, a fi de rebre amb els honors corresponents el príncep Lansgrave de Hesse, nomenat governador i capità general de Menorca, se celebraren unes magnífiques festes a Ciutadella. Sobretot van destacar les gales i els tornejos celebrats as Pla, els quals, a més dels jocs habituals, inclogueren el joc de l’estaferm i les justes, entre altres.

Un caixer senyor polèmic
En ser nomenat caixer senyor per al bienni 1703-1704 el Magnífic Bernat Josep d’Olives i Nadal, va voler renunciar al càrrec, i incomplí així les seves obligacions pel que fa a l’Obreria de Sant Joan d’Artrutx. Aquest fet va originar un procés judicial bastant complicat que, finalment, guanyaren els jurats de la Universitat, i obligaren així l’esmentat noble a presidir les festes de Sant Joan per resolució judicial.

1818: Accident mortal als jocs des Pla
A la seva Reseña de la Fiesta de San Juan Bautista, Rafel Oleo i Quadrado explica que fins al 1818, durant el joc de les carotes, si la carota no havia estat rompuda en arribar al final des Pla, els cavallers tenien l’oportunitat de tornar al galop en sentit contrari per intentar rompre-la de nou. El fet és que el 1818 va succeir que, en no haver pogut rompre la carota, tornaven a córrer dos cavallers en direcció cap al mar, un dels quals va tenir la desgràcia de xocar amb un altre que ja havia iniciat la cursa. Els dos cavalls van morir a l’acte, un de Son Sintes i l’altre de Son Sivineta. Els genets van quedar molt malferits, fins al punt que un dels dos va arribar a morir-se. Aquest accident va acabar en litigi.

Les extraordinàries festes celebrades el juliol de 1833
El 10 d’octubre del 1830, del reial matrimoni format per la senyora Maria Cristina i el rei Ferran VII, va néixer la seva filla Maria Elisabet Lluïsa. El rei ordenà que, com a hereva, se li retribuïssin els honors que corresponien al príncep d’Astúries i, amb motiu de la jura de la princesa com a successora al tron, se commemoraren festes a totes les ciutats espanyoles.
L’Ajuntament de Ciutadella, d’acord amb el bisbe, volgué sumar-se amb entusiasme a aquell esdeveniment i, en conseqüència, se celebraren a Ciutadella, durant el transcurs de tres dies, unes festes extraordinàries “...podent admirar, com en el cós es feren corregudes de cavalls i mules; en el Pla de la Font, es reproduïren les festes de Sant Joan amb premis extraordinaris i a on es celebraren també corregudes de bous.
En el port tingueren lloc corregudes de barques, capell...En el Born hi hagué cucanyes, músiques.. uns ornaments majestuosos...
Els principals edificis de Ciutadella, Palaus, Convents, etc., foren magníficament adornats. Les cases més humils també enramades; i sobretot una il·luminació extraordinària.
No diguem dels magnífics focs artificials, totalment fabricats a Ciutadella i que es dispararen en quantitats fabuloses i sense interrupció durant els tres dies.
De l’emoció que causaren els tirs dels canons que eren disparats des de les muralles; així també de les festes meravelloses que es celebraren amb tota la magnificència en les esglésies de Ciutadella, component-se una música pròpia per la missa a celebrar en commemoració d’aquest fet.”

*Extret de JOSEP PONS LLUCH: Extraordinàries festes celebrades a Ciutadella els dies 24, 25 i 26 de juliol de l’any 1833


Les festes de Sant Joan durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874)
Amb la pretensió d’adequar les antigues festes tradicionals al segle de les llums i de la llibertat, el novembre de 1868 l’Ajuntament va decidir que en endavant qui presidiria les festes seria un representant del consistori, ja que no es podia consentir que fos un noble, perquè ho consideraven desfasat.
El 1869 la corporació municipal nomenà president de la Junta de Caixers un regidor municipal, però renuncià al càrrec, i va ser substituït pel senyor exbatlle Joan Sabater. Es nomenà també una comissió de regidors i veïns per fer un programa de festes nou i adaptat “al espíritu de la época”.
Per la seva banda, el noble a qui tocava ser caixer senyor, el senyor Gabriel Squella, organitzà el seu Sant Joan particular al lloc de Son Granot (Ferreries), que resultà animadíssim, mentre que a Ciutadella les festes foren “sin lucimiento y con escasísimos caballos”.
El 1870 a l’Ajuntament li mancaven recursos per enfrontar-se a les despeses de les festes, i obriren una subscripció voluntària per a aquest fi. També van tenir serioses dificultats per trobar cavalls per a la Qualcada perquè els seus propietaris no ho volien.
Tampoc es trobaven voluntaris per a ser capellana, la qual, finalment, participà a la Qualcada escortada per soldats de cavalleria.
El caixer senyor decidí tornar a fer, pel seu compte, les tradicionals festes al lloc de Son Saura, on no hi mancava res; però l’autoritat ordenà a la Guàrdia Civil que les dissolgués.
Mentrestant, les festes de Ciutadella resultaren animades gràcies a la presència de maonesos i d’alaiorencs arribats en vapor, i a l’assistència del general governador de Menorca i del sotsgovernador de l’illa. Aquest any se suprimiren les Corregudes a sa Plaça.
L’any 1871 una rissaga feresta inundà es Pla i els jocs es traslladaren al carrer d’Espartero (Camí de Maó). Aquest any tampoc hi hagué Corregudes a sa Plaça.
Els anys següents sembla que les festes es prepararen més animades amb la presència d’un considerable nombre de famílies maoneses.
Però, el 1874 la situació era més pessimista: davant les dificultats per trobar cavalls, l’Ajuntament tractà de substituir la Qualcada per una cursa de barques al port. Al final, les festes foren més poc animades que mai, i comptaren solament amb dotze cavalls i poca gent de fora poble.
El retorn a la situació constitucional amb la restauració monàrquica donà lloc a una reacció popular, i va provocar que l’Ajuntament restablís les festes de Sant Joan al format tradicional.

*Adaptació de GABRIEL JULIÀ I SEGUÍ: Les festes de Sant Joan en el període 1868-1874 dins Retalls Santjoanencs

L’ensortilla el capvespre del Dia des Be
Rafel Oleo i Quadrado ens conta a la seva Reseña de la Fiesta de San Juan Bautista que, com era costum a mitjan segle XIX, alguns pagesos cavallers anaven al pla de sa Font a exercitar-se en el joc de l’ensortilla durant el capvespre del Dia des Be. Ho feien amb tots els elements necessaris, però sense la indumentària protocol·lària ni seguint cap ordre determinat, senzillament per entrenar els cavalls i divertir-se. Aquest costum tenia un bon nombre de seguidors i va perdurar fins a mitjan segle XX, i va donar lloc al concert que encara avui ofereix la banda municipal durant el fosquet del Dia des Be a l’exterior del bar de Calós. Aquest concert, que oferia inicialment la banda salesiana, servia per animar els cavallers quan pujaven des Pla, després de practicar l’esmentat joc.

Visita de la infanta Isabel de Borbó l’any 1913
El 14 de juliol de 1913, la infanta Isabel de Borbó (la Chata) va visitar Ciutadella.
Quan va desembarcar del vapor Monte Toro, va ser rebuda per les autoritats civils i eclesiàstiques, a més d’altres personalitats locals. Com a homenatge, a banda d’erigir un arc de triomf al passeig de Sant Nicolau, es van celebrar un caragol i els jocs de l’ensortilla i les carotes.

Ajornament del Dia de Sant Joan
El Dissabte de Sant Joan de 1924 va estar marcat per fortes pluges que impedien celebrar la festa amb normalitat. Així, aquell mateix capvespre, per ordre del senyor alcalde, el pregoner municipal anunciava la decisió de suspendre els actes, i s’ajornava la jornada festiva per als dies 24 i 25. Malgrat l’entrebanc, resultaren unes festes molt animades, i es comptaren quaranta-quatre cavalls en el Caragol des Born. Una família de Ciutadella que se n’havia anat a passar les festes al camp, a causa del dol per la defunció d’un dels seus membres, es va trobar amb els jocs des Pla al capvespre del dia 25, fet que els va sorprendre enormement.

Visita del general Franco a Menorca el 1960

En motiu de la visita del cap de l’estat espanyol, el general Francisco Franco, l’11 de maig de 1960, es va organitzar la Qualcada per acompanyar-lo durant la desfilada pels carrers de Ciutadella. Les imatges d’aquest acte van ser enregistrades i publicades en el NO-DO.


Pepe Carvalho
El 1986 es va rodar a Menorca un dels capítols de la sèrie de televisió espanyola Las aventuras de Pepe Carvalho, un detectiu capaç de resoldre molts problemes, el qual era interpretat per l’actor Eusebio Poncela, sota la direcció d’Adolfo Aristarain. El fet és que van rodar algunes escenes durant les festes de Sant Joan, mentre que en altres casos van fer recreacions amb l’ajuda d’uns quants extres locals. En una d’aquestes recreacions, un fornit cavaller de la Qualcada entrava als estables del palau del baró de Lluriach per deixar el cavall i aprofitava per intentar abusar sexualment d’una jove reportera. Allà entrava en acció el detectiu Pepe Carvalho, es barallava amb el cavaller i salvava la jove de l’agressor. Més endavant, es cometia un assassinat durant els jocs des Pla. Quan van aparèixer aquestes escenes a la televisió, la gent de Ciutadella es va indignar i van mostrar rebuig perquè no feien honor ni a la dignitat dels membres de la Qualcada ni a les festes de Sant Joan.


Darrer toc de fabiol
La nit de Sant Joan de l’any 1974, el fabioler Joan Camps Florit, en sortir de la Beguda de cal caixer senyor per acompanyar la capellana al seu domicili, es va equivocar i va sortir del palau sonant el tambor i el fabiol, cosa que no havia de fer. Amb el consentiment del caixer capellà, Joan Bosco Faner, no va parar de sonar fins que va arribar el moment d’acomiadar-se del sacerdot en el portal de casa seva. Aquell fet va ser molt apreciat pel públic i pels membres de la Qualcada, de manera que el mateix fabioler el repetí durant els anys següents, desconeixent que era un error fins el 1980.
Aquell any, la senyora Dora Sintes, mare del caixer senyor del bienni 1980-1981, va decidir perpetuar aquesta nova tradició, la qual encara avui es repeteix sota el nom de darrer toc de fabiol, i és un acte molt sentit pels santjoaners.Suspensió del joc de córrer abraçats el 2005
Veient que en aquella ocasió tant el joc de l’ensortilla com el de les carotes resultaven especialment perillosos i es repetien els accidents una vegada i una altra, el caixer senyor, Guillermo de Olives, va decidir suspendre el joc de córrer abraçats. Aquesta decisió va ser molt ben acollida pel públic, ja que el transcurs dels jocs no resultava gaire agradable per l’elevat nombre d’accidents, fet que, per altra banda, causava un endarreriment molt notable en els actes posteriors.
 

 

Tornar
 
UE Leader + IB Gobierno de España Leader
FEADER
 
Ciutadella de Menorca